Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, marqués de Dénia i duc de Lerma, va aconseguir la posició més alta en la cort de Felip III. I en tan alta posició, sempre va buscar millorar la seua casa a Dénia intentant fer d'aquesta ciutat llevantina la segona casa de la cort.

Va ser el 10 de febrer 1599 quan el monarca, partint de Madrid, va arribar a Dénia en un clar gest de distinció per la seua part cap al marqués. Mil cinc-cents soldats ho van rebre amb salves d'honor i va ser una setmana de festes, focs artificials, pesca, teatre, etc. 

La reina Margarita, flamant esposa de Felip III, va arribar a Vinaròs en galera perquè, encara que estàvem en pau amb França, era preferible no travessar el país degut a l'hostilitat d'Enric IV. Venia per a celebrar les seues noces amb Felip III a València, ciutat triada gràcies a les oportunes indicacions del marqués i est la va rebre amb 36 cavallers vestits d'encarnat i blanc, colors de Margarita d'Àustria.

Des de llavors el rei mai va deixar de visitar Dénia i València tal com ho va fer posteriorment el 25 de juliol de 1599 i el 26 de gener de 1604. Va ser en 1612 quan a Dénia se li concedeix el títol de ciutat i en 1615 el marqués decideix armar una esquadra amb 4 galeres que tinguera base en aquesta ciutat. L'objectiu era frenar als corsaris barbarescos i el va fer seguint l'exemple d'un dels millors marins d'Espanya: el duc d'Osuna que estava aconseguint notables èxits combinant les galeres del rei amb les de la seua propietat.

Seguint aquest model, Lerma va aconseguir que la Generalitat aportara una important quantitat i així el regne de València per fi va tindre una esquadra de galeres. Finalment, els fets van corroborar tan encertada decisió ja que durant els anys que va estar al servei quasi va acabar amb el perill pirático.

En 1619 al govern espanyol se li van començar a multiplicar els fronts bèl·lics amb l'inici de la guerra dels 30 anys i això va fer que l'esquadra de Dénia fora integrada en les galeres d'Espanya i les costes valencianes tornaren al seu estat d'indefensió, depenent únicament de la xarxa de torres de guaites.