Actualidad Noticias Fita 1 | 74 a.C ´La Guerra del Sertorio´

Fita 1 | 74 a.C ´La Guerra del Sertorio´

Formació
07 abr. 2021
XX Fites de la #CulturadelaVelaCV
Teniente de Navío (Reservista Valuntario): Juan José Esteban Garrido
València

Conten que existeixen tres tipus d'éssers humans: els vius, els morts i els que estan en la mar. I d'aquests últims mai han faltat en les costes de la Comunitat Valenciana. La mar ha unit sempre la nostra comunitat al món i prova d'això són els nombrosos episodis navals que han anat esdevenint al llarg de la història. Conéixer-los és el que ens permet comprendre les nostres arrels i la societat d'ahir, de hui i de sempre.  

Per això, la FVCV, estendard de la navegació a vela a la nostra regió, ha volgut d'una banda, retre homenatge i posar en valor aqueixa història marítima que ens ha format i ha fet que hui siguem el que som, i per un altre, difondre i transmetre aquesta cultura de la vela i del nostre esport a tothom. Per a això, ha creat una eina didàctica amb l'objectiu que totes les escoles de vela homologades de la FVCV puguen promoure i ensenyar ‘L'art i les aventures de la navegació a vela’.  

Tot aquest històric treball, s'ha realitzat juntament amb el Tinent de Navili (Reservista Voluntari) del Cos General de l'Armada, Juan José Esteban Garrido qui, en col·laboració amb l'Exèrcit de Terra, ha elaborat un dossier molt complet sobre les fites històriques de la cultura de la vela a la Comunitat Valenciana i que mes a mes anirem descobrint en #20hitos de la #CulturadelaVelaCV. Tot això ha sigut possible gràcies a la inestimable mediació de la Comandància Naval de València i Castelló.

Fita 1 | 74 a.C 'La Guerra del Sertorio' 

La guerra de Sertorio va ser un conflicte conseqüència de la primera guerra civil que va enfrontar a els populars de Cinqué Sertorio, qui es va proclamar governador de la Hispània Citerior, i els optimates liderats per Cinqué Cecilio Metelo Pío i Cneo Pompeu Magno.  

Dénia ocupava una ancorada protegida dels onatges més intensos, incloent construccions situats sobre el litoral. Però, posteriorment, amb l'avanç de la línia costanera a favor de nous cordons arenosos, van desaparéixer els trets del litoral original on se situava el port en època de Sertorio, desplaçant-se cap a l'est.  

Sertorio va decidir alçar una filera de Castellums enfront de les cases d'Eivissa per a impedir que els subministraments de Roma arribaren als generals de Sila. Així, les naus que carregaven els subministraments d'armes i aliments arribarien fins ell. Controlar el Mediterrani enfront de les costes llevantines era la clau per a aïllar a les tropes romanes a Espanya. Conscient de la importància de la costa mediterrània, Sertorio va reforçar la seua aliança amb els pirates amb seu a Dénia. Els pirates van ser essencials en la seua lluita, perquè actuaven en diferents àmbits, realment es van convertir en els proveïdors de l'Exèrcit sertorià.  

Sertorio havia perdut quasi tota la seua infanteria pesada en les batalles citades anteriorment, per la qual cosa havia de traure partit a la seua arma més poderosa: la seua força naval pirata. A través d'ells, Sertorio va poder posar-se en contacte amb Mitrídates VI del Ponto, un altre gran enemic de Roma, el qual va atracar a Dénia en el 75 a. C. En el 88 a.C, Mitrídates havia conquistat quasi tota Àsia Menor. Finalment, Sertorio i Mitrídates van fer un pacte; aquesta aliança amb un enemic, antinatural però indispensable donada la situació militar de Sertorio, va disminuir les simpaties que aquest últim encara mantenia al Senat de Roma. Gràcies a aquest pacte, els Castellums de Sertorio s'omplien dia rere dia de mercaderies romanes.  

Així, amb un nou exèrcit acabat de formar, Sertorio entrava en el 74 a.C amb noves esperances de resoldre el conflicte. Enguany començava amb Roma combatent en l'est i oest del Mediterrani, a més de veure's sacsejada en la península italiana per la rebel·lió d'Espartac. Cal sumar que la falta d'infanteria pesada va fer que Pompeu i Metelo pogueren causar molt de mal en els territoris lleials a Sertorio per tota Hispània.  

Finalment, malgrat tot l'exposat i del magnífic estrateg que era Sertorio, la determinació del senat romà va poder més i van trobar com reforçar a els seus generals romans a Hispània. La situació va empitjorar amb la prolongació de la guerra, que unida als suborns i promeses dels romans va fer canviar de bàndol a molts sertorians. El poder de Sertorio va disminuir i va anar perdent un a un els seus fortins.  

Sertorio, el gran general romà que combatia com un hispà, va ser assassinat pels seus comandants més pròxims. Els hispans, després de la mort de Sertorio, van abandonar la lluita i la Roma senatorial es va imposar. Hispània començava a tindre ànima romana.